Debat

Crec que ha estat un debat molt enriquidor en molts sentits. En primer lloc el tema plantejat era un tema que despertava molt l’interès. Resulta xocant (a priori) que es poguessin plantejar aquells jocs amb alumnes de d’educació secundària. En una fase del debat ens plantejàvem si els jocs del Joel eren els adequats per alumnes de 16 anys. Hi ha hagut opinions per tot. Ho deia en una de les intervencions... Una de les coses que valoro del debat és la contínua informació i opinions en forma de diàleg en la que he estat immersa. Això ha fet que puntualment comencés a valorar la possibilitat de pensar en que la naturalesa d’aquests jocs fossin diferents al que pensava al principi. Em reitero però, en la meva posició que hi ha altres maneres de fer arribar continguts d’aquests tipus, però alhora crec que he aconseguit ser més empàtica amb les opinions dels companys. Dic que em reitero perquè en educació s’han de tenir les coses molt ben pensades i organitzades. Crec que la millor manera d’arribar als alumnes és mitjançant la sorpresa (més que provocació). Però de la mateixa manera quan es planteja una activitat davant d’uns nens de 15 i 16 anys (no ens enganyem, són nens) s’ha de tenir la certesa que no tindrà un efecte contrari al buscat. També s’ha posat de manifest en el debat que dependrà també de les característiques del grup classe i del perfil social de les famílies. Hi estic totalment d’acord.

Un altre aspecte que crec important i en el que coincidim tots és la importància de treballar coordinats. No estic parlant exclusivament del Joel i la Berta (resulta evident que han fet el que individualment han cregut millor) sinó que estic parlant d’una coordinació institucional, de centre. Tot ha de quedar implícit en el projecte educatiu de centre. L’ideari de l’escola ha de ser prou clar per tots els membres de la comunitat educativa, i agradi o no, s’han de seguir per aconseguir els objectius descrits al pla anual de centre.

Però l’atenció a la diversitat no és una projecte a resoldre només pels centres docents. És un tema que depèn de l’administració pública a primera instància. No dic que no s’hagi de permetre, ja que crec que la interculturalitat és font de coneixement però sí que s’han d’aportar recursos metodològics i evidentment diners per poder-hi fer front de manera efectiva.

Resumint, crec que ha estat una activitat molt interessant i enriquidora i destaco les intervencions dels companys d'aula ja que s'ha sabut tocar cadascun dels temes que hi estaven implícits.