Seguiment i evolució de la Webquest

Es tracta d'una PAC que malgrat semblar molt complicada al principi crec que ha estat una de les més procedimentals que he realitzat fins ara. Si bé és cert que al principi estava una mica desorientada (no havia treballat mai en aquest format), les instruccions i els manuals lliurats han facilitat molt les coses.
La meva preocupació al principi es centrava en si l'adreça lliurada a l'aula http://www.phpwebquest.org/ funcionaria correctament, ja que molts companys d'aula van haver d'emprar unes altres pàgines web. La veritat és que l'entorn proposat des de l'aula no ens ha donat cap imprevist. De totes maneres no seria lícit afirmar que ha estat fàcil. El fet de no haver treballat mai en Webquest ha fet que la visió global d'allò que volíem aconseguir no fos la mateixa ara que ja hem enllestit la webquest. Però crec que no som l'únic grup que ha tingut aquesta sensació. Destaco la simplicitat de l'editor de Webquest, ja sigui en el moment de crear la nostra compte com la facilitat de saber l'adreça web al final de l'apartat de conclusions. A nivell tecnològic crec que el què més ens ha costat ha estat situar la Guia pel Professorat al final de l'apartat de conclusions. Després de posar un enllaç d'internet per accedir al document en format de l'Scribd, ens vam a donar que era més fàcil, però que primer havíem d'afegir el nostre document de word dins l'entorn php. Per enllestir la webquest ens vam organitzar de la següent manera. Em vaig oferir voluntària per poder passar la informació que aportàvem a l'entorn UOC a l'entorn de la webquest. Volem incidir en que vam tenir problemes per consultar els documents que penjàvem en l'espai de fitxers. Sovint no hi podíem accedir, de manera que vam optar per adjuntar els arxius en els missatges de l'espai de debat.

Pel que fa al contingut de la webquest, vam dubtar al principi en si fer-ho adreçat al professorat o destinar-ho als alumnes. Vam pensar al final de fer-ho pels alumnes. Sobre el tema teníem molt clar que havia d'anar relacionat en l'existència d'uns drets humans que posava en evidència l'existència de la diferència. Hem volgut transmetre que malgrat les diferències racials, de llengua, de cultura i de pensament, cal acceptar la diferència cultural com una virtud. Ho hem fet a partir del bloc I de la Webquest. Creiem que en aquesta activitat aconseguim arribar al tercer nivell (transformació cultural). Crec que a partir d’un intercanvi de coneixement s’ha arribat a entendre que tots els ciutadans del món es regeixen per un codi cultural universal, fruit de l’acceptació i ben entesa de les diferents cultures.
Però no ens hem volgut quedar aquí, per això vam pensar en el bloc II. Hi ha el costum d'associar qualsevol notícia que es publica en mitjans de comunicació amb la veritat. A partir d'un vídeo del programa entrelínies de TV3 hem volgut fer reflexionar als alumnes si el fet de tenir escoles "gettos" afavoreix a l'acceptació de la diferència. Creiem que en l'escola s'ha arribat al nivell mig. Els professors volen crear llenguatges culturals nous (transformació cultural) però malgrat la motivació d’aquests veig difícil arribar a aquest nivell alt.

Partim de la premisa que per tal que hi hagi una simbiosi entre dues o més cultures, és necessari que aquestes estiguin en contacte. Creiem que aïllar una ètnia, uns grups minoritari, no és la millor manera de fer integració, malgrat la feina docent es faci en català o estigui emmarcada dins del sistema educatiu català. Som conscients que potser pels alumnes de secundària és difícil de veure-ho a la primera, però creiem que amb les orientacions del professor (descobriment guiat) es poden arribar als objectius de la nostra webquest.

Pel que fa la part mecànica d el treball, dir que ens hem repartit les feines correctament. El procediment abans de penjar la versió definitiva a l'entorn php, ha estat penjar les propostes en l'espai de debat, confirmar-la o proposar millores, i quan les tres components donàvem el vist i blau, ho penjavem a la nostra wequest. En aquest sentit ens hem organitzat de manera eficient.

Crec també que de la mateixa manera que des del departament d'ensenyament es proposen ensenyaments i aprenentatges més operatius (on l'alumne participi de forma activa), per nosaltres també ha sigut força postiu construir un contingut curricular però transversal a partir de la nostra recerca.

Debat

Crec que ha estat un debat molt enriquidor en molts sentits. En primer lloc el tema plantejat era un tema que despertava molt l’interès. Resulta xocant (a priori) que es poguessin plantejar aquells jocs amb alumnes de d’educació secundària. En una fase del debat ens plantejàvem si els jocs del Joel eren els adequats per alumnes de 16 anys. Hi ha hagut opinions per tot. Ho deia en una de les intervencions... Una de les coses que valoro del debat és la contínua informació i opinions en forma de diàleg en la que he estat immersa. Això ha fet que puntualment comencés a valorar la possibilitat de pensar en que la naturalesa d’aquests jocs fossin diferents al que pensava al principi. Em reitero però, en la meva posició que hi ha altres maneres de fer arribar continguts d’aquests tipus, però alhora crec que he aconseguit ser més empàtica amb les opinions dels companys. Dic que em reitero perquè en educació s’han de tenir les coses molt ben pensades i organitzades. Crec que la millor manera d’arribar als alumnes és mitjançant la sorpresa (més que provocació). Però de la mateixa manera quan es planteja una activitat davant d’uns nens de 15 i 16 anys (no ens enganyem, són nens) s’ha de tenir la certesa que no tindrà un efecte contrari al buscat. També s’ha posat de manifest en el debat que dependrà també de les característiques del grup classe i del perfil social de les famílies. Hi estic totalment d’acord.

Un altre aspecte que crec important i en el que coincidim tots és la importància de treballar coordinats. No estic parlant exclusivament del Joel i la Berta (resulta evident que han fet el que individualment han cregut millor) sinó que estic parlant d’una coordinació institucional, de centre. Tot ha de quedar implícit en el projecte educatiu de centre. L’ideari de l’escola ha de ser prou clar per tots els membres de la comunitat educativa, i agradi o no, s’han de seguir per aconseguir els objectius descrits al pla anual de centre.

Però l’atenció a la diversitat no és una projecte a resoldre només pels centres docents. És un tema que depèn de l’administració pública a primera instància. No dic que no s’hagi de permetre, ja que crec que la interculturalitat és font de coneixement però sí que s’han d’aportar recursos metodològics i evidentment diners per poder-hi fer front de manera efectiva.

Resumint, crec que ha estat una activitat molt interessant i enriquidora i destaco les intervencions dels companys d'aula ja que s'ha sabut tocar cadascun dels temes que hi estaven implícits.

Inici

Entenc la societat com un espai dinàmic on multitud de persones convivim sota unes normes i per tant influenciats per una manera de ser, de fer i d’entendre. D’aquesta manera ens podem trobar amb societats més fredes, més bohèmies, més reservades, més alegres ... Crec que l’educació hi té un paper importantíssim. Cada país, cada regió o, simplement cada grup d’amics tenen unes característiques pròpies que li donen una identitat personal. Aquesta identitat pot anar canviant i en certa manera va evolucionant culturalment. Entenc també que cada vegada la societat i per tant la cultura es va internacionalitzant cada vegada més. Hi ha més barreja cultural. N’és un exemple els programes d’erasmus de les Universitats (cada vegada més normal) o la gent que busca en el país d’arribada millors condicions de vida (només cal mirar els índex d’immigració). Sigui com sigui, crec que és bo tenir la oportunitat de conèixer altres cultures diferents a la nostra però de manera organitzada i ordenada. És aquí on entra el paper de l’educació i escola com a mitjans més directes. A aquesta diversitat cultural s’hi afegeix la innovació educativa a partir de les competències bàsiques. Qualsevol contingut s’ha de poder ubicar dins d’una competència bàsica. És a dir, no n’hi ha prou en saber. S’ha de saber fer i saber entendre.
És per això que espero que el funcionament actiu d’aquesta assignatura m’ajudi a aprofundir en aquesta diversitat cultural en la societat en general i la seva afectació en el món educatiu. També millorar el coneixement sobre les TIC, i saber-ho aplicar correctament. Com deia fa un moment, no hi ha prou en conèixer una eina sinó saber-la utilitzar.
Estem en contacte !!!
Tania